EL MOSQUET

Arma de foc d'infanteria emprada entre els segles XVI i XIX. Sorgix com a evolució de l'arcabús, el seu canó mesura fins a metre i mig.
Originàriament, a l'aparéixer a finals del segle XVI, era gran i pesat i es necessitava una agulla de ganxo per a recolzar-ho si es volia apuntar de manera correcta. A causa d'açò (i al menor preu) l'arcabús va seguir usant-se també durant el segle XVII. Més tard va ser evolucionant a models més lleugers, que es van imposar definitivament amb el segle XVIII.

El mosquet usava bales (o "pilotes") el doble de pesades que l'arcabús, amb el lògic augment de poder de detenció. El seu abast efectiu també era major. Solia usar-se a uns cinquanta metres, encara que en teoria l'abast eficaç fregava els cent, enfront dels cinquanta metres de l'arcabús, que solia usar-se a vint-i-cinc o menys metres. A partir de mitjan del segle XVII,empra un sistema de tir en teoria molt semblant, però en practica molt més modern (per a l'època) ja que incorporava una clau de purna assistida per un pedrenyal, permetent major velocitat i eliminant la molesta metxa de l'arcabús.
Encara que molts coincidixen que l'arcabús i el mosquet són molt pareguts, el mosquet és molt millor quant a avantatges, ja que era més lleuger, precís i mortal que l'arcabús. A mesura que va evolucionar el mosquet, la culata millorada, i en general el disseny, van permetre que el soldat per primera vegada fora autosuficient en el camp de batalla, perquè, per primera vegada les armes eren quasi 100% segures, ràpides i efectives en la lluita cos a cos, a més permetien disparar fins a 3 bales per minut.
Els arcabussers a penes dispararaban una bala cada 2 minuts.Açò és en els models més desenvolupats,de purna, ja que els originals de finals del segle XVI i part del XVII, podien ser inclús més lents de disparar que l'arcabús. El mosquet encara que era molt veloç en comparació amb l'arcabús, encara era lent si es visualitza a un mosqueter tractant de disparar contra una multitud d'enemics.

Per tal raó al mosquet li va ser incorporada una baioneta. Esta, que al principi es ficava en el canó, impedint el tir, a mitjan segle XVII es va poder calar sense obstruir el canó, permetent, junt amb el més abast i potència de l'arma, prescindir de les unitats de llancers amb piques que els protegien, en favor de més mosqueters. Per primera vegada en la història els hòmens en el camp de batalla no eren una mescla d'espadatxins, llancers, mosqueters, ballesters, arquers i jabalineros: quasi tots els exèrcits van començar a estandarditzar les seues forces militars deixant en la lluita cara a cara només als mosqueters, pel poder de foc que representaven i per que es podien defendre molt ben tant de soldats regulars com de cavalleria.

PER QUÉ SÓN ELS ÚLTIMS?

El ser els últims es deu a que, seguint la tradició de que, els “mosqueters”disparaven darrere dels “arcabucers”, s’ha mantingut fidel a aquesta costum. I el ser la primera, es l’altra versió del mateix, ya que entrant en la Parròquia la primera, es l’última en eixir, i així, en la proccesó de Sant Blai, marxaben antigament disparant en l’últim lloc.Originariament fou comparsa del Bandol Cristià, com ens recorden les efígies de San Blai brodades a les esclavines del Capità i L’alferes, però en 1860, al sorgir els “dos bandols” i voler figurar els últims, quedaren en el Bandol Moro i passaren a representar als hereges europeus.I ara un poquet d’història.Com escrigué el pbro.Enrique Beneyto Bernacer. Els Mosqueters, “com la seua indumentaria o uniform indiquen són “cristians”, però lluiten en el Bandol Moro perquè representen als Hugonotes Francesos y Protestants dels Països Baixos”És ha dir, de representar als “mosqueters” de la Casa d’Austria, pasaren a representar als Hugonotes Francesos del segle XVI, si els relacionem amb la Comparsa de la "Antigua Española", i als Protestants dels Països Baixos del segle XVII, si els relacionem amb la comparsa de "Españoletos".

ELS MOSQUETERS EN LA HISTÒRIA

Els Mosqueters (Mousquetaires du Roi) van ser un cos militar que van conformar la guàrdia personal de sobirans i mandataris de l'Antic Règim a França.
El cos va ser fundat en 1622 per Lluís XIII i té el seu origen en un regiment de son pare, Enric IV, que usava carrabines. Lluís XIII va dotar a la companyia de mosquets, la qual cosa li dió el nom popular de Mosqueters. La nova guàrdia estava constituïda per 100 mosqueters i tres oficials, dividit en formacions d'infanteria i cavalleria.
Al poc de temps la guàrdia va ser reformada pel ministre de Guerra de Lluís XIII, Michel Li Tellier, qui va ordenar complir un cert nombre d'anys en l'exèrcit abans de poder formar part del cos, i en especial als nobles abans que pogueren obtindre el rang d'oficials. Molts nobles van buscar fer este servici, pel privilegi que constituïa formar part de les companyies de Mosqueters. Van formar part de la Guàrdia Real, composta a més per la Garde du Corps (guàrdia personal) i la Guàrdia Suïssa (guàrdia de palau). La funció específica dels Mosqueters era proteixir al rei mentres ell estava fora de palau.
Poc després de la seua creació, una segona companyia de Mosqueters va ser creada pel Cardenal Richelieu per a la seua protecció personal. Quan el cardenal va morir en 1642, la companyia va passar al seu successor el Cardenal Mazzarino qui va dissoldre el cos en 1646. Els Mosqueters van reaparéixer en 1657 com una companyia de 150 hòmens. Quan va morir Mazzarino en 1661, els mosqueters del cardenal van passar llavors a Lluís XIV. Les dos companyies es van reorganitzar en 1664, prenent una el nom de "Mosqueters Grisos" i l'altra de "Mosqueters Negres", pel color dels seus uniformes. Al mateix temps el nombre d'integrants en cada companyia es va duplicar.
Els Mosqueters estaven dins de les companyies militars més prestigioses de l'Antic Règim i en principi les companyies estaven reservades per a membres de la noblesa. En 1776, durant el regnat de Lluís XVI la companyia va ser dissolta per causes econòmiques. Reformada en 1789, va ser eliminada novament al poc de temps. La Restauració va refondre els Mosqueters el 4 de juliol de 1814, per a després dissoldre'ls definitivament l'1 de gener de 1816.